qual sèm

COCANHA

FR
Les deux voix singulières de Caroline Dufau et Lila Fraysse se mêlent dans une polyphonie hypnotique portée par la pulsation des tambourins à cordes, des pieds et des mains. Dans ce face-à-face percutant, les deux musiciennes livrent leurs personnalités vocales complémentaires, tressées par 12 ans de complicité artistique.
Cocanha cultive le minimalisme et s’inscrit dans l’esthétique des musiques amplifiées, engageant les corps dans la danse. Les deux musiciennes puisent dans le répertoire traditionnel occitan, remettent en mouvement des archives et les replacent dans le fil de l’oralité. Certaines paroles sont réécrites, d’autres inventées, émanant d’un imaginaire commun à ciel ouvert. Les personnages féminins des chansons se réapproprient leur puissance désirante et l’affirment.

Dans un Etat français centraliste au passé colonial prégnant, taisant les langues qui l’habitent et formatant les accents, Cocanha choisit de chanter en occitan.

Lila Fraysse & Caroline Dufau – voses, percussions

OC
Las doas voses singularas de Caroline Dufau e Lila Fraysse se mesclan dins una polifonia ipnotica portada per la pulsacion dels tamborins de còrdas, dels pès e de las mans. Dins un cap e cap percutent, las doas musicairas liuran lors personalitats vocalas complementàrias, trescadas per 10 ans de complicitat artistica.
Cocanha cultiva lo minimalisme, e s’inscriu dins l’estetica de las musicas amplifiadas, engatjant los còs dins la dança.
Las doas musicianas posan dins lo repertòri tradicional occitan, torna botar en moviment d’archius e los torna plaçar dins lo fial de l’oralitat. D’unas paraulas son reescrichas, d’autras inventadas, sortissent d’un imaginari comun a cèl dobèrt. Los personatges de las cançons se tornan apoderar lor poténcia desirosa e l’afirman.

Dins un estat francés centralista, del passat colonial potent, que fa calar las lengas que l’abitan e formata los accents, Cocanha causís de cantar en occitan.

La sortie remarquée de leur dernier album “Puput” (Pagans 2020) produit par Raül Refree, a inscrit le groupe dans cette nouvelle et passionnante génération émanant des musiques dites “traditionnelles”, à l’image de Sourdure, San Salvador ou Rodrigo Cuevas surnommé “l’agitateur de Folklore”. Dans ce précédent opus, Cocanha questionne notre misogynie et notre rapport à la norme sociale en utilisant la force subversive du Puput, nom occitan de la huppe fasciée, cet oiseau au vol bondissant et à la huppe érectile.

La sortida remarcada de l’album “Puput” (Pagans 2020) produsit per Raül Refree, a inscriut lo grop dens aquela novèla generacion passionanta neurida de las musicas ditas “tradicionalas”, a l’imatge de Sourdure, San Salvador o Rodrigo Cuevas subrenommat “l’agitador de folclòre”. Dins aquel opús, Cocanha ven questionar nòstra misoginia e nòstre rapòrt a la nòrma sociala, utilisant la fòrça subversiva del Puput (upupa epops en latin), aquel aucèl amb una tufa erectila e una volada a bassacadas.

À l’été 2020, Cocanha passe du trio au duo, sa formule d’origine. Caroline Dufau et Lila Fraysse poursuivent à deux cette recherche sonore sur les tempéraments et les mélismes, la lutherie des tambourins à cordes et l’orchestration rythmique. Sur scène on y découvre leur “laboratoire, une mise en scène qu’elles ont travaillé avec la chorégraphe Kaori Ito.

Elles ont profité de ce passage à deux pour se lancer dans de nouvelles collisions artistiques et confronter leur univers à d’autres esthétiques.
Cocanha rencontre le duo de rock noise Sec avec qui elles forment désormais le groupe Tust : quatre voix, trois tambourins à cordes, deux basses, une batterie conjuguées et des chœurs cognant à l’unisson.

A l’estiu de 2020, Cocanha que passa del triò al duò, sa formula d’origina. Caroline Dufau e Lila Fraysse perseguisson a doas aquela recèrca sonòra suls temperaments e melismes, la luteria dels tamborins de còrdas e l’orquestracion ritmica. Sus l’empont, descobrissèm lor “laboratòri”, una mesa en scena trabalhada amb la coregrafa Kaori Ito.

An aprofitat d’aquel passatge al duò per se lançar dins de novèlas collisions artisticas e confrontar lor univèrs a d’autras esteticas.
Cocanha encontrèt lo duò ròck noise Sec amb qui fòrman d’ara enlà lo grop tust : quatre voces, tres tamborins de còrdas, doas guitaras baissas, una bateria conjugadas e los còrs tustant a l’unisson.

Elles ont récemment composé pour la bande originale du documentaire “Polaris” réalisé par Ainara Vera, aux côtés du compositeur Amine Bouhafa, en sélection au Festival de Cannes (acid 2022). Elles présentent tout juste une nouvelle création intitulée “4132314” autour de la mémoire des ouvrières textiles, qu’elles ont monté à Barcelone avec les deux duos incontournables de la scène contemporaine catalane : Tarta Relena et Los Sara Fontán.

Recentament, participèron a la compausicion per la banda originala del documentari “Polaris” realizat per Ainara Vera, amb el compositor Amine Bouhafa, en seleccion al Festenal de Cannes (acid 2022). Presentan ara una creacion novèla titolada “4132314”, creada a l’entorn de la memòria de las obrèras del textíl, fargada a Barcelona amb duòs remirables de la scena catalana : Tarta Relena e Los Sara Fontán.


Cocanha fa partida de la companhia Dardalh.
Mercejam fòrça Maud Herrera, Lolita Delmonteil-Ayral, Gemma Cuní-Vidal
per aver fargat amb nautras aquela aventura artistica.